Avui ha estat un dia regalat.
A la matinada algú ha trucat insistint. Quan he respost el buit ha estat la resposta.
Eren poc més de les cinc.
Abans de les vuit m’he disposat a començar el meu dissabte primaveral.
Dutxa i cap a unes analítiques.
He trobat tancat. A urgències m’han dit que obririen a les nou. Eren dos quarts.
M’han oferit seure a la sala d’espera, però he marxat.
A un lloc de molt a prop he demanat una aigua, però no he begut gaire.
He tornat quan encara no era l’hora.
Just havien obert.
He estat la segona, perquè una dona ha anat més ràpida. Jo caminava sense pressa.
De les proves, m’han dit que una trigaria temps. Ha anat a preguntar i m’ha confirmat sis setmanes.
La L ja havia arribat. Quan hem sortit he propagat tornar al mateix lloc de l’aigua, perquè tracten molt bé als clients.
He pres un cafè amb llet i dos trossos de pastís de formatge. Ens hi havien inclòs amb el que hem demanat. És una fleca que a més té taules. Un espai ample.
Quan hem sortit hem anat pel diari de la L. Després hem tirat cap al davant sense tenir clar cap a on anar.
El dia era esplèndid.
Enfilant carrer avall, ens hem trobat prop de la zona del port. Hem optat per la segona parada. Jo un altre cafè amb llet.
Ja havien pensat seguir.
Un autobús ha arribat a la parada.
Quan hem pujat dubtaven si quedar a mig camí o anar a les platges de Samil.
Dins, ens hem acomodat i deixat portar.
Caminar ha estat plaent.
He fet fotos i vídeos.
M’ha anat molt bé la sortida.
Sentir l’aigua batent i els ocells.
Abans, caminant de camí al port, les sensacions eren bones. Molt poc gen.
Aquella zona en altres moments és plena de gen.
