divendres, 20 de març del 2026

Infantesa

 Quan eren petits, jugàvem.

El joc era la vida.

El carrer era un submon, on el grup et feia reaccionar, hi aprenies el que després et tocaria fer, convivint amb els de la teva generació.

Els grans manaven, i nosaltres volien ser com ells; sense saber que on érem mai tornarien.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Casa nostra

​ Va marxar per sempre. Casa ja no era casa. Havia estat casa nostra. Després ja no tornava a casa. Anava on era el pare. Ella, la mare havi...