8M
Vuit de març.
Dia de la dona.
De quina dona parlem?
Soc dona.
Amb privilegis i mancances.
He tingut la sort i la desgràcia.
La dona treballa on no és valorada.
On és menys preuada.
Vaig pujar cap a un món que millorava un passat de dones sense drets.
Just quan vaig fer vint-i-un anys.
De dependre dels homes a no haver de demanar permís.
Però la mirada que envolta, d’homes i dones, va darrere dels drets signats.
Assenyalada per no fer el que suposadament havia de fer.
Tenir un marit.
Criar fills.
Tenir cura dels familiars dependents o malalts.
Ser responsable de la neteja i ordre d’un espai on els homes diuen ajudar.
Escollir feines sense tenir al davant tot un ventall de possibilitats.
I pitjor encara.
Anar pel món vigilant, agressors que et poden fer mal pel fet de ser dona.
Fugir de situacions o cedir.
Estar exposada a la violència del qui es creu millor.
Del maltractador, el meu pare deia que era un covard.
No totes les dones del món.
No totes.
Mentre una, pel fet de ser-ho, no tingui drets i veu, jo no seré lliure, encara que el meu privilegi em deslliuri de ser-ho.
Hi ha una dita que últimament em ve al cap.
“La sort de la lletja la bella la desitja.”
I encara que no siguis bonica, la seguretat no la tens garantida.
Molts abusadors i dones víctimes dels homes ben preats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada