Aterres.
Un univers t’acull.
El teu, mentre la vida t’ho permeti.
Vens com criatura humana.
Aviat t’adones que no és gratuït.
Que hauràs de pagar el preu que calgui, segons on siguis arribat.
Viuràs moments de joia i moments que voldries oblidar.
T’adonaràs que vens d’un paradís perdut, al que voldries tornar.
La mare que et va tenir al seu cor batejant, no sempre estarà.
Ella t’ha escollit si tot va bé al seu viure.
Ella potser s’ha vist forçada i només té el consol de veure’t content i sa.
El teu camí pot ser llarg.
Potser curt.
Pot ser les guerres ho aturaran.
Has nascut en un temps complicat.
Siguis home, o siguis dona, o no estiguis a un cos estimat.
Ves a saber.
Hauràs de jugar amb el que t’ha tocat.
T’equivocaràs o l’encertaràs.
Qui ho sap.
Que la vida no et maltracti gaire, és de desitjar.
Treu el millor del possible.
Això et portaràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada