Avui 30 de maig

​Avui es fa llarg.

Quan eren les quatre, jo em sentia a prop de les sis. Ara em sento prop de les deu.

He pensat que potser és el canvi de situació atmosfèrica. Sento fred.

Al matí, quan he sortit la boirina era al carrer.

Venim de dies de xafogor.

Potser és això.

Ja dono les bones nits.

Penso a ficar-me al llit, i fins demà.

He hagut de prendre antihistamínic.

Ho he notat als ulls, després d’uns esternuts. Es començaven a posar malament.

Al·lèrgies i migranyes.

Avui volia dinar fred, però el temps no ha acompanyat.

Tenia patates bullides amb pela i ous durs.

He escalfat una mica al microones.

Aquests dies no tinc ganes de complicar-me a fer dinars.

Com que no soc de fregits, ahir vaig bullir mitja dotzena d’ous.

Les patates eren de fa uns dies. Vaig fer un bullit omplint la cassola.

També m’agraden així.

Ahir, per sopar em vaig fer una patata amb un ou dur. Abans-d’ahir vaig fer la patata amb musclos de llauna, naturals. Normalment els menjo amb espaguetis. En aquest cas, amb llevat nutricional.

Fa dies que no dedico temps al blog d’escriure en català.

Estem en situació especial pels temes de salut.

La precarietat

​Com es pot revertir el sistema, si la gent demana representants polítics que no fan res per fer-ho?

Estem en un moment de desequilibri, empobrint el que cal que respongui d’un repartiment equitatiu. 

La privatització ens portà a un greu retrocés.

Dels impostos s’havien de resoldre mancances amb certs serveis públics, com ara la salut, l’educació i altres; evitant la situació de precarietat de les persones treballadores.

Llegint al mig d’un estanc

​He tingut l’oportunitat de llogar una barca per tota la tarda. Em venia de gust ser al mig de l’estanc llegint el llibre que porto, acaronada per la brisa suau que fan els arbres plens de fulles a les seves branques, i gaudint de la proximitat dels ànecs.

Vint anys

​El que vaig escriure no ho recordo. Tant temps i tants moviments a la vida.

Eren el pare i la mare.

Altres també.

El meu univers familiar s’ha reduït.

Jo treballava.

Era a Barcelona.

Anava a Osca sovint.

Faran vint anys.

Quasi cada dia escrivint per compartir a blogs.

Esperant

​Ara ens caldrà esperar. Tots és anar passant dia rere dia, fins que la data allunyada al principi és a tocar.

Retingudes aquesta primavera, esperant.

Estrelles

​Si quedessin a la foscor durant dies, veurien el cel amb les estrelles,la lluna i els planetes.

Vaig viure, de petita, gaudint de nits semblants.

De nena, moltes vegades portava trenes.

Ara, de gran, amb cabells blancs, m’ho he deixat créixer. Sovint recollit. A casa ho deixo anar.

Dimarts, 6 de maig (recordant)

​Va haver-hi un temps en què imaginava un espai on llibres i taules per fer petar la xerrada prenent cafè, amb plantes, fos un espai de calma. Eren els vuitanta.

En els moments de trajecte amb metro el meu pensament construïa possibles.

Jo feia de mestra.

Com és que ara pugui tornar el record al seu espai, sortint del metro a Vilapicina i pujant cap a una escola que tocava al Turó de la Peira.

Quants records emmagatzemats.

Dimarts 6 de maig escric

​Ahir a la consulta de cardiologia vaig prendre consciència.

Encara que ho deia, va ser quan el metge ho va dir.

Aquest inici d’any vaig ser en un moment molt greu. El meu cos va fer perquè em surtis.

Soc conscient que he superat una davallada més a la meva vida.

Hauré de tenir present que tinc una nova oportunitat.

Cal que no la desaprofiti. 

Potser hi ha un destí abans de ser.

La mare del pare va morir per una infecció no superada. Jo, si no hagués viscut el temps que visc, potser hauria tingut poques sortides. 

Incertesa

​Pot ser que avui, ahir i demà no els pugui diferenciar.

És estrany el fet temporal, quan cal fixar a quin dia estem, si és dimecres, dimarts o dijous; perquè sents un temps no controlat.

Ets al maig, començat. Un set que aviat serà un vuit.

Un present d’ahir i avui.

Nit. Espera el llit. Em cal tancar els ulls i deixar pas al descans.

Però. El cap vol amagar allò que està anunciat.

La por del que vindrà.

Confiar que tot vagi bé, però mentrestant, el pensament si fitxa a foscos possibles del que pot passar.

Demanarem una oportunitat. Si és possible. No encara.

Hi ha qui troba el recurs d’adreçar els seus plecs a un ésser que tot ho pot, però no fa res.

Cartes a la meva mare

​ Mare

Mare em sento buidada des que tu no hi ets.

Segueixo a la vida, seguint el teu model.

Vas ser far.

Encara ets quan em miro als reflexos de fotos i miralls.

Gestos teus que trobo als meus.

Paraules que hauries dit.

Tant suport que em vas donar.

Eres ferma.

Eres forta.

Mai vas defallir.

Va costar molt no poder parlar cada dia.

Deies que era com si fos al teu costat.

Eres més o menys a la meva edat que jo et trobava forta i decidida.

Et llegia el que escrivia.

T’ensenyava les fotos i vídeos que feia.

Compartia amb tu part del meu univers creatiu.

Em sentia feta costat.

No necessitava més.

Un dia assenyalat com aquest fa forat i ferida, però ja ho deies, cadascú té un temps per viure.

Hauria volgut que el teu fos més llarg.

Era febrer. Amb fred. Tant que gelava l’aigua del basal del parc, on havien tingut casa nostra sent petita i joveneta.

Un parc que vau gaudir, el pare i tu durant temps, trobant-vos amb veïns i veïnes.

Et recordo amb flaixos de moments diferents de la nostra vida.

Sempre t’havia escrit en castellà, però avui ho faig en la llengua que vaig escollir, anant-me’n a on vosaltres no vau poder anar, perquè vas saber que el teu ventre em tenia a dins.

Vaig venir per retenir-te i fer-te fer front a totes les dificultats del moment cru que estàveu passant.

De petita, et volia només per mi.

Deies que els fills són de l’ànima.

Al meu germà li va tocar compartir. Ell era abans.

Mai vas rebutjar el català. Tenies una germana a Barcelona i un germà a Lleida. Nebots catalans que estimaven de tot cor.

Cunyat català que senties com germà.

Acollies a tots. Els parents vinguts de la mà del meu tiet.

La seva mare, amb la seva germana, els dos germans del tiet amb qui eren.

Aquella família era la nostra família.

Això m’ho vas deixar clar amb fets.