Pot ser que avui, ahir i demà no els pugui diferenciar.
És estrany el fet temporal, quan cal fixar a quin dia estem, si és dimecres, dimarts o dijous; perquè sents un temps no controlat.
Ets al maig, començat. Un set que aviat serà un vuit.
Un present d’ahir i avui.
Nit. Espera el llit. Em cal tancar els ulls i deixar pas al descans.
Però. El cap vol amagar allò que està anunciat.
La por del que vindrà.
Confiar que tot vagi bé, però mentrestant, el pensament si fitxa a foscos possibles del que pot passar.
Demanarem una oportunitat. Si és possible. No encara.
Hi ha qui troba el recurs d’adreçar els seus plecs a un ésser que tot ho pot, però no fa res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada