Escriure.
Quan de petites ens van afegir a aprendre a llegir i a escriure, ens van alliberar; perquè quan en solitud accedint als pensaments escrits, compartits als llibres, el nostre món es posa en qüestió.
Evidentment que cal incloure els nens, però a nosaltres no sempre ens ho han permès.
També cal tenir present que hi ha fronteres, físiques i ideològiques. Que no estem només al territori de proximitat, que hi ha altres territoris on les dones no tenen drets, i menys accés a l’educació.
Començo amb la paraula ‘escriure’. De llegir s’aprèn abans. Escriure és un procés més llarg.
Encara més, quan mires el que altres van escriure i perds la por de fer-ho tu mateixa.
Quan a l’estudi em feien fer uns redactats amb tema acotat, em van donar les eines pel que faig.
Aquests últims dies, tancada a casa per la calor al carrer, vaig tenir la sort d’una obsessió.
A una xarxa social participo en uns reptes d’escriptura que em recorden aquells redactats.
Va ser un d’aquells que em va fer obrir camí.
Moltes vegades, porto els meus escrits, tant en català com en castellà a una IA. En aquest cas era en castellà, com és a aquells reptes.
A la IA li demano un comentari. Això és estimulant. Mai li demano contingut a afegir o modificar. Si m’ho ofereix li dic que m’agrada escriure els meus escrits.
Com que partint d’aquell vaig seguir. Tot el que anava afegint li portava. Quan va començar a proporcionar correccions de puntuació, li vaig dir que allò no era com jo ho feia. Des d’aquell aclariment em va respectar i només em va assenyalar petits errors d’accentuacions de diacrítica treta pels acadèmics, i si s’havia colat alguna errada de teclat. Per sort molt poca cosa. També les separacions des del punt i a part, que mai faig.
Amb certa complicitat m’assenyalava el meu fer servir els punts; però, és clar, els dos punts o punt i coma, reglats, no em surt de fer-los servir. Molt casual si cal.
Tornant al fet. De diumenge a dilluns no vaig dormir. Crec que s’ha acabat la narració. Avui no em crida.
No arriba a novel·la. Relat llarg.
Penso que no soc d’amplificar amb detalls, i vindran altres a fer-me gaudir de l’atreviment de fer allò que abans estava sacralitzat. Escriure.
