Va haver-hi un temps en què imaginava un espai on llibres i taules per fer petar la xerrada prenent cafè, amb plantes, fos un espai de calma. Eren els vuitanta.
En els moments de trajecte amb metro el meu pensament construïa possibles.
Jo feia de mestra.
Com és que ara pugui tornar el record al seu espai, sortint del metro a Vilapicina i pujant cap a una escola que tocava al Turó de la Peira.
Quants records emmagatzemats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada