Al final de l’hivern, quan els dies van recuperant temps amb llum natural, sento renéixer.
Sempre ha estat així. A la primavera, com a la natura, el meu cicle vital reviu.
Encara que soc nascuda a una terra on el temps fred és més llarg, m’he fet al clima de la vora del mar, que suavitza el fred i la calor.
Sentir la presència matinal del despertar de la terra em connecta.
A l’hivern, despertar a la foscor és frustrant.
Connecto al ritme de llum del dia. Sobretot al dels matins.
A les tardes, com el dia, vaig decaient. Venen les afeccions del cos. El desgast. La manca de creativitat.
Soc matinera. Sempre ho he estat.
Encara el fred ens arraconarà. Però la claror del sol ens animarà.
