Existir.
Ser etern ens pertoca, però sempre en procés. Descomposició i construcció.
Transformació.
No hi ha permanència.
Res es manté.
Tot està en moviment.
Dir ara és tocar el record d’un instant que no tornarà.
Havent tingut la vida com única forma d’existir ens fa patir per al moment que no podrem saber res de nosaltres mateixos, i fent per persistir, per ser record, per deixar empremta, sabent que el vent s’ho emportarà a un no res, on ningú tindrà senyals d’aquests patiments i felicitats.
Deixarem tot perquè res ens podrem emportar.
Afegim els moments en records escrits simulant una realitat inexistent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada