Que important és dormir bé.
Encara que les queixes del cos no marxen, el descans repara, millora l’ànim.
Que plou i no farà sol. A dins tinc l’escalf a l’ànima.
Puc renovar les ganes.
Seguir el caminal traçat pel desig de ser i participar.
Vuit d’abril, el poble gitano celebra. Jo reconec la seva presència i els records de proximitat.
Vaig tenir una narració en marxa. Ara em plantejo traduir al català aquella i altres.
Era una nena d’ulls blaus i pell clara, amb uns rínxols d’or. Era gitana, però la sort o la desgràcia la va fer passos, perdent el camí de tornada.
Els records d’una petita de dos anys no es conserven.
Un noi que cuidava cabres la va cuidar i portat a on creia se’n farien càrrec, però eren temps foscos. Una dictadura amb repressió i força maltractava i perseguia a aquells que vivien fora del seu ordre establert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada