diumenge, 12 d’abril del 2026

Diumenge. Migranya

Quan m’he despertat, dubtava si era dilluns o diumenge. Ho he resolt abans d’aixecar-me.

Quina davallada de temperatures. Fa fred.

Sento els ocells que són als arbres propers.

Ahir van gaudir dels nens. La nena tot ho vol aprendre. Ja comença a agafar els mecanismes amb el ganxet, però es queixa per no tenir resultats com voldria. Li manca persistència. Aviat es cansa i vol fer un altra cosa. Diu que s’avorreix demanant que li resolguin. Estem parlant d’una noieta de vuit anys, de l’octubre.

Jo, amb migranya. Abans d’aixecar-me he pres la pastilla que havia deixat a la tauleta de nit.

Les nou i mitja, dos quarts, i set graus. Pluja que sembla s’està apropant. Dins de casa no fa tant fred.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Casa nostra

​ Va marxar per sempre. Casa ja no era casa. Havia estat casa nostra. Després ja no tornava a casa. Anava on era el pare. Ella, la mare havi...