Em canso. No ho puc negar. Però ja he superat els quaranta, no és com quan tenia vint anys.
Quan arriba la calor, no ho puc suportar. Em costa caminar.
Els gelats no treuen la set. Hauria de fer canvis. Si fos capaç de beure només aigua fresqueta. L’avia li ficava un rajolí de vinagre o llimona.
El dolç em domina. La xocolata. Les galetes. Els pastissos. En menjaria sense parar. Com ho puc evitar?
A vegades menjo fruita. Molta. Em deixo el sou en tot el que m’agrada menjar.
M’he oferit a un voluntariat de menjador social. No sé si es encertat. Pot ser és un insult pels qui passen gana.
Amb tants dubtes, he deixat de costat les pors i he començat preparant els pícnics que els hi donen a tots els que ho demanen.
Sembla que abans de la Pandemia els hi servien al menjador, però ara, per seguretat, i perque les necessitats són moltes han decidit fer-ho així.
Tots els dies menjo el mateix que repartint. Deixo uns diners a la bústia, perquè no m’ho volen cobrar. Diuen que em correspon.
Mengem després del repartiment.
No haver de mirar als ulls a les persones que fan cua, em relaxa.
Sembla mentida, però he fet amistats amb altres voluntaris. Molts són persones jubilades.
Menjar el just, també em fa bé.
M’animen a fer el torn de repartiment, perquè així podré fer com ells, que van rodant la feina durant la setmana.
Començaré després del mes de voluntariat.
També tenim gent que fa aquesta tasca per condemna judicial.
Les cues de la fam són a molts barris.
També hi ha espais d’acollida perquè la gent que ho demani pugui fer una dutxa. A aquest servei entraré a l’estiu, quan tingui vacances, perquè ara no m’ho puc permetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada