Voldria 3

 No va estar malament tirar pel dret. 

Encara que sempre porto alguna cosa per fer passar la gana, mentres estic fent servei o quan estic amb els meus nens d’escola no menjo res.

Diu la mare que em veu més prima. Pot ser hauria de dir menys grassa.

El cas es que penso massa en la meva condició i em sento assenyalada. Més per mi mateixa. No només pel fet de haver perdut el control i passar-me els límits, llençant pedres sobre la meva teulada.

Estaré uns dies sola a casa. No del tot, perquè el Gere ho és tot. La mare marxa de viatge amb unes amigues. Ella ja no treballa. S’ho té merescut. Està jubilada.

De fet, un parell de voluntaris la coneixen i sempre em donen records, que torno.

He quedat per sopar amb companys de feina. Abans sempre em disculpava, però no em puc aïllar de la gent del meu voltant. De fet, son gent que fa anys que conec. Des d’abans. De quan era amb el Lluís, que solía venir a la feina a esperar-me quan sortia tard, després d’una reunió o un claustre. Ara surto sola i camino amb el pes del record.

Em costa passar pàgina. Ja va dir la Lali que substituïa amb dolços. Sort que rebutjo alcohol i mai m’agrada fumar.

Pensant en el fum em fa fastic. Ell encenia un darrere altre. Quan eren en la intimitat em molestava, però no li deia. No el volia molestar. Acceptava com era. 

Havien estat companys desde l’Institut. Ell m’anava al darrere. Un parell de cursos per davant meu. Deia que sóc bonica. Era.

No em sento maca. Miro al mirall i no m’agrada el que veig. La tristor als meus ulls ho omple.

Quan em van diagnosticar depressió no ho acceptava. No dormia ni menjava. Vaig ser un curs de baixa.

Mai m’havien cridat l’atenció, pero la direcció del centre em va dir que m’ho fes mirar, que no podia donar classes en aquell estat. Plorava per qualsevol cosa. M’havia aprimat tant que vaig haver de reduir dos talles a la roba, perquè la que tenia em penjava.

Ara ben al contrari. Tot el que portava abans està a unes capses a les golfes. Haurien de portar-lo als contenidors o al punt verd.

No es molt, perquè mai he tingut de més. Segueixo amb l’armari individual. La mare té molta més. Li agrada tot. Sovint ve carregada de borses. Més per les rebaixes. 

Quan era petita el pare va patir un accident. La mare no va refer la vida amb cap altre home. Ella diu que per ella només hi ha hagut un. Es va dedicar a nosaltres dos. Com que la pensió no era suficient, va treballar fent hores de acompanyament a malalts hospitalitzats. Ella havia fet estudis adients. Crec que eren cursos de formació, pensant en quan ens féssim grans.

La tieta es cuidava de portar-nos i recollir-nos a escola. No sempre. Depenent del temps que havia de ser fent feina. Moltes nits hi era. Llavors, la tieta venia a casa. No volien portar-nos d’un lloc a l’altre. Ella no ha tingut fills ni marit. Diu que nosaltres em sigut tot per ella. És la germana del papa. Amb la mare s’avenen molt bé.