Un somriure al mirall. M’he despertat abans d’hora, però ja és nou dia i em puc posar en marxa, amb temps per mirar-me al mirall i observar els meus ulls que sempre amago darrere les progressives quan surto de casa.
Sortir no em motiva gaire. Soc més de casa que de carrer. Caminava més. El meu cos no és com el d’abans.
Ahir, quan em mirava al mirall del lavabo en vaig dedicar un somriure i em vaig dir que com jo ningú em mira.
Ens mirem segons ens sentim. Em miro sovint. Veig les marques del temps.
Vivim un moment a on l’aparença es mira molt. On volem semblar joves; però som supervivents. Altres ja hi són.
Les fulles cauen a temps diferents, fins que una generació es perd.
M’he fet gran. Em soc conscient. El cos té raons. No puc córrer i caminar com abans.
Revisions em fan veure el desgast. Per molt que em vulgui cuidar no ho puc evitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada