Quan era a Barcelona, després de la tasca a l’escola, encara que havia estat un dia de feinada, anava caminant per veure les parades de llibres i roses amb espiga i senyera.
Aquell dia, jo no portava la rosa, l’havia donat a algú de l’escola, perquè no tinc bona vibració amb les flors fora de l’arrelament a terra.
Ni els ocells a les gàbies.
La natura em cal per companyia.
De llibres soc tot l’any.
Quan la tancada de botigues, i llibreries principalment, aquest dia em vaig enyorar, i em vaig prometre anar-hi quan aquella restricció ja no fos. Així ho vaig fer.
L’abril em treu de casa cap a llibreries sovint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada