Fotografia

​La fotografia.

La primera vegada que vaig fer foto, sense tenir por del sol, era amb alumnes de l’escola, de Colònies.

Poc després, anant cap a Osca, la posta de sol em va fer goig i vaig poder recollir-la.

La digitalització, per la meva dèria per captar el contacte visual, va ser un gran regal.

Quan tenia dotze anys vaig tenir la primera càmera de fer fotos, regal de l’oncle que havia estat a França des de petit; perquè anava ferit per haver tocat un artefacte, i va ser portat per la seva tia, que marxava refugiada fugint.

L’oncle de Barcelona em va iniciar en els misteris del procés de revelatge. Ell ho feia a un espai molt reduït, on hi era la dutxa.

No vaig progressar molt. Sempre portava els rodets a revelar.

Quan vaig tenir al meu abast una càmera de vídeo, vaig saber que era el meu mitjà. 

Amb la digitalització tenir el control de tot el procés, sense haver d’anar a un laboratori, sense poder seleccionar, tot va ser una gran millora.

Actualment, els espais on compartint estan molt saturats.

Encara hi ha qui aprofundeix i treu de la fotografia el que pot.

Gaudeixo quan el contacte visual em fa aturar i fer una selecció enquadrant.