Soc docent. Sempre ho seré. Encara que jubilada.
Quan vaig començar anava amb Il·lusió.
Van ser anys de frustració. També de compensacions per part dels nens i nenes que tenia a prop.
Entenc que amb pujades no n'hi ha prou; però, a més a més, no n'hi ha prou. Qui és a l’aula sap que no només el desig troba solucions a la diversitat que l’escola pública ha anat acumulant.
No n'hi ha prou. La lluita demana millores reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada