diumenge, 7 de juny del 2026

Ets

Ets.


Ets l’embrió del qual sento, encara que soc d’un altre terra.


Ets el que vaig escollir anys enrere, quan encara no vivia la vida amb plenitud i no coneixia com es trenca el cor i es cura.


Ets país i món per mi.


Ets tu, ciutat i vora d’un mar tancat bressol d’imperis ancestrals.


Ets Barcelona, on no vaig néixer, però em vaig fer jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Casa nostra

​ Va marxar per sempre. Casa ja no era casa. Havia estat casa nostra. Després ja no tornava a casa. Anava on era el pare. Ella, la mare havi...