Quan érem joves ens creien grans.
Jo amb menys de vint-i
-cinc i tu dos o tres anys més.
Quins drames.
Quin moment viscut al nostre passat.
Fa temps que vaig perdre en contacte.
Un bon dia, fent cerca per Internet va sortir que eres mort.
Ara recordo aquells dies.
Unes vacances semblants a un hotel de Tossa de Mar, a primera línia de platja.
Ens movíem com si fóssim grans.
Tan joves,
Potser vas ser qui em va fer un gir que m’ha portat a ser qui soc.
Pot ser.
La meva vida hauria estat altre sense tu.
Vaig perdre el nord.
Volia ser amb tu.
Volia, però un dia me’n vaig anar, a refer-me perquè havíem perdut.
Podria dir fracàs, però no és ben bé així.
Potser havíem claudicat.
Va ser un temps difícil de travessar.
No ens anava bé.
Passats els anys, ho miro com un dels moments crítics a la meva vida.
Havia de sobreviure.
Havia d’arribar fins aquí. Un diumenge a una ciutat que no faig meva. A un entorn que em va bé. Amb moments de fortalesa i de feblesa.
Fent camí amb companya i estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada